La cosina Phillis, l’obra mestra d’Elizabeth Gaskell, una victoriana inèdita en català

El 1848, poc després de l’aparició de Mary Barton, la primera novel·la d’Elizabeth Gaskell (1810-1865), la revista Fraser’s Magazine deia que “la gent que trepitja catifes turques i menja tres àpats de carn al dia es pregunta per què els treballadors es tornen cartistes i comunistes […] Volen saber per què? Doncs que llegeixin Mary Barton”.
Aquesta recomanació no era gratuïta. Dues de les novel·les més conegudes d’Elizabeth Gaskell, Mary Barton i North and South (1855), estan plenament centrades en la descripció de les transformacions socials que comporta la Revolució Industrial a Gran Bretanya, i la classe treballadora, amb les seves penúries i les seves lluites (com també la seva manera de parlar), hi té un paper rellevant.
Mary Barton, a part de fer la seva autora enormement popular, va posar-la en contacte amb Charles Dickens, que va demanar-li contribucions per a la revista Household Words. La relació entre els dos escriptors no va ser fàcil. Dickens li exigia que respectés els terminis de lliurament, cosa que Gaskell no sempre feia. Segons els seus biògrafs, prioritzava la seva vida familiar i social per davant de la seva obra literària, que concebia més aviat com un entreteniment passatger.
Aquesta escassa valoració de la seva funció com a escriptora és un dels principals retrets que els crítics formulen sovint en relació a Elizabeth Gaskell. L’altre és de naturalesa més íntrinsecament literària: la seva escriptura té un propòsit massa clar, la seva voluntat d’alliçonar apareix massa sovint a la superfície, el missatge és massa evident.
Però aquest retret és precipitat i es basa sobretot en les dues novel·les esmentades de l’autora, segurament les més populars entre el gran públic, i no tenen en compte obres més madures com La cosina Phillis (1864) i Wives and Daughters (1866). És molt possible que la recepció per part de la crítica d’aquestes dues s’hagi vist perjudicada, per una banda per la imatge de l’autora de “mestressa de casa que escrivia”, una imatge que malauradament ella mateixa alimentà signant els seus escrits com a Mrs Gaskell, i per l’altra per l’excessiu didactisme de les seves obres primerenques.
La cosina Phillis escapa totalment a aquest segon retret, i mostra que Gaskell havia arribat al punt àlgid de la seva capacitat narrativa, tal com va reconèixer un literat i crític de tant prestigi com Henry James. Aquesta novel·la curta (o conte llarg, si així es prefereix) segueix presentant-nos una societat en plena transformació a causa de la Revolució Industrial. El narrador treballa en la construcció del ferrocarril i aquesta dedicació el fa entrar en contacte amb uns familiars que viuen en un entorn típicament rural. Tenim doncs, una vegada més, el món nou irrompent en el vell, el tema preferit d’Elizabeth Gaskell. Però això és només el rerefons d’una història d’amor escrita amb una trama acurada i gran seguretat narrativa.
Lluny del devessall d’emocions que ens ofereixen les narracions de l’època (recordem que és el temps de les grans novel·listes romàntiques), La cosina Phillis ens mostra la història de la protagonista amb una singular contenció, subratllada per la presència d’un narrador que és alhora un personatge secundari en la història i que, a diferència del narrador extern omniscient, només pot intuir els sentiments de la protagonista. Aquesta tècnica d’allunyament, molt utilitzada en la literatura del segle XX, era en canvi força innovadora en el moment en què es va escriure l’obra.
Creiem, doncs, que l’oblit del món editorial català en relació a Elizabeth Gaskell era injust. Que calia traduir i publicar les seves millors obres, entre les quals es troba, indubtablement, La cosina Phillis. Tal com ja havíem anunciat, Traduccions Inèdites treballa per fer arribar el seu fons al públic de la manera més adequada a cada obra. Edicions de 1984 va mostrar el seu interès per aquesta obra d’Elizabeth Gaskell, una de les traduccions més antigues de Miquel Casacuberta i per tant una de les que han esperat més temps al calaix. Ens agradaria que aquest detall servís per portar un punt d’optimisme a tants i tants traductors que tenen obres pendents de publicació. D’aquí a ben pocs dies ja la podreu trobar a les llibreries. Esperem que aquesta col·laboració pugui donar nous fruits.

Anuncis

One response to “La cosina Phillis, l’obra mestra d’Elizabeth Gaskell, una victoriana inèdita en català

  1. El dia 07/12/2012 22.20, Traduccions inèdites en línia va escriure:

    classicsinedits posted: “El 1848, poc després de l’aparició de Mary Barton, la primera novel·la d’Elizabeth Gaskell (1810-1865), la revista Fraser’s Magazine deia que “la gent que trepitja catifes turques i menja tres àpats de carn al dia es pregunta per què els treb”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s