Dos anys de Traduccions Inèdites

El desembre de 2009 naixia Traduccions inèdites en línia, un web de temàtica literària amb tres objectius principals. En primer lloc es tractava donar a conèixer les obres traduïdes per Miquel Casacuberta que, a diferència d’altres treballs seus com L’edat de la innocència, Possessió, etc., havien restat en un calaix sense possibilitat d’arribar al públic. En segon lloc volíem interrogar-nos sobre algunes febleses del món editorial català, com ara la pervivència en el mercat de determinades traduccions fetes en contextos lingüístics i socials clarament depassats i que ja no responen a les expectatives del moment. El tercer objectiu era veure com influïa en aquest mercat l’aparició dels llibres digitals, les possibilitats que aquest fet obria de cara a l’aparició d’editorials petites o fins i tot l’autoedició.

Dos anys després volem constatar alguns motius de satisfacció i també alguna decepció. La nostra iniciativa va ser molt ben acollida en la blogosfera i, a hores d’ara, milers de persones han llegit els apunts sobre La lletra escarlata, Pickwick i Les bostonianes. També s’han produït centenars i centenars de descàrregues de gent que es van interessar per aquestes obres i van voler llegir-les (o llegir-ne una nova traducció). En el cas de l’obra de Hawthorne l’interès per la novel·la, i la perplexitat per allò que s’explicava sobre la traducció de Rovira i Virgili, van ser tan grans que ens vam veure obligats a fer una edició en paper de l’obra, tal com ens reclamaven lectors que no tenien un e-reader.

Portada de La lletra escarlata.

Però també hem de reconèixer que crear una xarxa per fer arribar aquests llibres a les llibreries era una empresa que quedava fora del nostre abast, i això ens va doldre especialment quan la crítica va fer una bona rebuda a l’aparició de La lletra escarlata, un llibre que molts lectors van demanar a les llibreries… i no hi van trobar, llevat d’algunes amb qui manteníem un contacte directe. O dol ara que el bicentenari de Dickens ha renovat l’interès per l’autor d’Els papers pòstums del Club Pickwick. També val a dir que la distribució de llibres de paper per internet s’ha revelat, en el cas d’aquests clàssics, clarament deficitària. En aquestes circumstàncies, la possibilitat d’editar més llibres en paper es veu bastant remota, i això limitarà inevitablement l’accés del públic lector a aquests títols.

Perspectives de futur? El primer propòsit que esmentàvem al principi d’aquest apunt és manté inalterable: fer arribar totes les traduccions al màxim de lectors possible. L’estratègia encara no la sabem, però evidentment serà diferent en el cas d’obres l’original de les quals està lliure de drets (La meva Ántonia, de Willa Cather; El molí del Floss, de George Eliot; La cosina Phillis, d’Elizabeth Gaskell; Anglaterra, la meva Anglaterra, de D.H. Lawrence; Una dona imaginativa, de Thomas Hardy) o en el cas de novel·les que conserven vigent el copyright (La lluna s’ha post i A l’est de l’Edèn, de John Steinbeck; L’intocable, de Mulk Raj Anand; El pintor de rètols, R.K.Narayan; El missatger, de L.P. Hartley; La simfonia pastoral, d’André Gide).

Finalment volem agrair l’ajuda desinteressada d’algunes persones, així com l’interès demostrat per subscriptors, lectors, responsables de webs que han enllaçat amb nosaltres per col·laborar en la difusió d’aquestes traduccions i a tothom qui, a través de la pàgina de contacte o del twitter, ens ha enviat suggeriments, preguntes, oferiments, etc.

Advertisements

Els comentaris estan tancats.