Les Bostonianes: Henry James i els inicis del moviment feminista

En un dels contes més famosos de Henry James (1843-1916), The Real Thing, un matrimoni que pateix estretors econòmiques, però que encara conserva una imatge aristocràtica, s’ofereix a un pintor i il·lustrador per fer de models. Com que l’artista ha rebut l’encàrrec de dibuixar les il·lustracions d’una novel·la ambientada en l’alta societat, decideix donar-los una oportunitat. Ells són autèntics, no pas com els models que utilitza habitualment i que han de fingir, fer un paper. Però a l’hora de la veritat els dibuixos fets a partir d’aquells models estan mancats d’alguna cosa essencial, i l’artista es veu obligat a prescindir-ne per no perdre la seva feina. En canvi, tot allò que dibuixa a partir d’una noia d’una condició social molt diferent aconsegueix crear d’una manera més vívida l’efecte desitjat.

Henry James, l'any 1890

Evidentment es tracta, dit sigui amb totes les reserves, d’una metàfora de la creació literària, tal com l’entenia el gran narrador i crític literari. I diem amb totes les reserves perquè, tractant-se d’un autor que ha estat definit com un mestre de l’ambigüitat, qualsevol interpretació no deixa de ser una simplificació.

Henry James va teoritzar sobre els principis de la creació literària, més específicament, a l’article The Art of Fiction, aparegut a Longsman’s Magazine el setembre de 1884. Hi deia que “l’única raó per a l’existència d’una novel·la és que competeixi amb la vida”. Les novel·les que intentin tan sols imitar la vida estan destinades a ser productes literaris menors. Això no s’ha d’entendre en el sentit que preconitzés crear realitats inversemblants o improbables que no tinguessin res a veure amb el món extraliterari (lluny queda encara l’època de les avantguardes), sinó que creu que l’autor ha de produir “la il·lusió de vida” a partir de materials de la seva pròpia invenció i no pas a partir de fets reals. I la capacitat de crear aquesta il·lusió no depèn tant de la temàtica elegida com de la forma, de l’habilitat fabuladora de l’escriptor.

Malgrat aquesta preponderància de la forma sobre la temàtica, dir que Les bostonianes és una novel·la ambientada en els inicis del moviment feminista no és abordar un aspecte menor de l’obra. Perquè la capacitat descriptiva de Henry James ens aporta molta informació sobre l’estat de la qüestió fa cent quaranta anys (i també dels prejudicis en contra). James adopta en relació al moviment un to satíric, és veritat. Però també és cert, com han destacat alguns crítics, que les seves pitjors invectives es dirigeixen contra la banalització del moviment, contra els personatges que hi pul·lulen al voltant per pur interès. James, que va néixer als Estats Units però va viure sempre a cavall entre aquell país i Europa, declarava que havia volgut escriure una narració típicament americana, molt característica de les condicions socials d’aquell país, i que el més peculiar i destacat que hi havia vist era la “situació de les dones, el declivi del sentiment de sexe, l’agitació en nom seu”.

El punt de partida de la novel·la se situa en el moment en què Basil Ransom, pocs anys després de la Guerra de Secessió, arriba a Boston fugint de la misèria del Sud derrotat. Allà va a visitar una parenta seva, Olive Chancellor, destacada militant feminista. L’antipatia mútua és immediata, i no hi ajuda gens el fet que les idees de Ransom siguin extremament reaccionàries. Tots dos entren en contacte amb Verena Tarrant, una bonica noia que fa unes peculiars conferències sobre l’alliberament de la dona. Olive Chancellor decideix atreure-la cap a ella per fer-ne un instrument de difusió de les seves pròpies idees. Basil Ransom se sent atret per la noia, i la vol apartar d’aquell món tan allunyat de la seva sensibilitat.

No es tracta només d’una novel·la sobre un xoc d’idees. Diversos crítics han assenyalat que les motivacions d’Olive Chancellor no són tan simples com podrien semblar i la interpretació del triangle amorós no és gens descartable. Un triangle amorós en què un dels vèrtexs és un amor lèsbic latent.

Sigui com sigui es tracta d’una d’aquelles novel·les que capten l’atenció del lector des del primer moment. La intriga pel desenllaç es manté des de ben aviat. I qui hagi llegit altres novel·les d’aquest autor ja sap que sovint els seus desenllaços són ben inquietants.

Sobre la traducció

Els drets d’aquesta traducció van ser adquirits per Edhasa amb la intenció d’incloure-la a la col·lecció Clàssics moderns. Però poc temps després aquesta editorial abandonà la publicació de llibres en català, i Proa va adquirir els drets sobre el fons. L’aleshores director literari d’aquesta segona editorial, Oriol Izquierdo, sempre es va mostrar molt interessat a publicar Les bostonianes, però els canvis també van arribar a aquesta editorial i aquella idea inicial també es va anar difuminant.

Vint anys després de signar el contracte inicial amb Edhasa (les condicions econòmiques del qual, tot sigui dit, l’editorial va satisfer religiosament), el traductor es considera amb llibertat per oferir al públic lector, convenientment revisada, aquesta traducció.

Advertisements

2 responses to “Les Bostonianes: Henry James i els inicis del moviment feminista

  1. Retroenllaç: Dos anys de Traduccions Inèdites | Traduccions inèdites en línia

  2. Retroenllaç: Dos anys de Traduccions Inèdites | Traduccions Inèdites