Un altre Pickwick és possible

Deia Dostoievski que les seves fonts d’inspiració a l’hora de crear el personatge central de la novel·la L’idiota havien estat el Quixot i Mr. Pickwick. D’aquesta obra de Dickens el novel·lista rus comentava que, tot i partir d’una idea molt més feble que el relat de Cervantes, tenia una qualitat literària enorme.

Si Dostoievski no s’estava de declarar quins eren els textos que l’havien influït, tampoc Dickens no va amagar gens la seva inspiració quixotesca,  que es pot rastrejar en la parella protagonista, en l’estructura de l’obra, amb relats intercalats en la narració principal, en la presentació dels capítols i en determinats episodis en què el novel·lista anglès sembla, de manera conscient o inconscient, jugar amb un passatge concret de l’obra cervantina i fer-ne la seva pròpia versió.

charles dickens els papers de pickwick

Charles Dickens

La qüestió si el Pickwick és o no és una novel·la en el sentit modern del terme ha fet córrer rius de tinta entre els crítics. El que comencen sent uns simples episodis humorístics, escrits per encàrrec, va guanyant cos, concreció i complexitat narrativa a mesura que va avançant l’obra. En cert sentit, doncs, la novel·la dickensiana constitueix un pont entre les narracions georgianes de l’època precedent, amb personatges que transiten per ambients i situacions diferents sense una relació gaire estreta entre si, i les grans novel·les de l’època victoriana, amb una trama central molt més definida.

El lector català que vulgui indagar en aquests aspectes del Pickwick, conèixer la incisiva sàtira que va fer Dickens del sistema judicial britànic o simplement gaudir de les seves popularíssimes aventures, pot accedir a la traducció que en va fer Josep Carner, apareguda el 1931 a Proa, i que la mateixa editorial s’ha encarregat de reeditar en diferents ocasions. Una traducció de la qual s’ha arribat a dir que millora el text original.

Aleshores, com podríem tenir la gosadia de publicar una altra versió catalana del Pickwick, ni que sigui de la manera precària que ens permet aquest web? Per mirar de justificar-ho d’alguna manera, proposem als lectors un petit experiment. Les frases següents són extretes (tot just uns quants exemples entre molts que podríem trobar) de la traducció de Carner, acompanyades per l’original anglès.

digué la vella senyora, replegant ardiment.
said the old lady, gaining courage.

– L’he vista que li baratava el besar.
‘I see her a-kissin’ of him again.’

afluixà el seu agaf del ganivet recompartidor
released his hold of the carving-knife

Guanyada la porta, vaig llenegar per les baranes de l’escala…
I gained the door, dropped over the banisters…

els escauria una tremebunda possibilitat que la serena els encadarnés
they stood a considerable chance of catching colds in their heads.

Quants lectors amb uns coneixements mitjans d’anglès s’han deixat endur per la temptació d’acudir a l’original per entendre la traducció? Quants efectivament ho han aconseguit?

Les traduccions de Dickens per part de Josep Carner han estat comentades i estudiades a bastament. Vegeu, per exemple, l’article de Marcel Ortín, disponible a Internet, sobre l’evolució de la seva recepció per part dels crítics al llarg de les successives reedicions. Fa poc, quan es va reeditar Grans esperances, la ressenya de l’AVUI advertia que els possibles lectors es trobarien amb una sorpresa en adonar-se de la gran evolució soferta per la llengua catalana des que Carner va realitzar la traducció.

josep carner

Josep Carner

Però, si aquesta fos l’explicació, com s’entendria que altres traduccions resisteixin molt millor el pas del temps? Avui dia es pot llegir l’Anna Karénina d’Andreu Nin, apareguda dos anys més tard, i reconèixer-hi un model de català que ens resulta molt proper. A la nostra manera d’entendre, traduccions com aquesta (a través d’alguns mots que han matisat lleugerament el seu sentit) ens diuen molt més de l’evolució de la llengua que no pas les de Carner.

Al contrari del que es podria pensar, el Pickwick de Carner, més que evocar el català del passat, ens parla d’un hipotètic futur. D’una llengua futura que es volia construir a base de neologismes, gal·licismes, arcaismes i localismes, prou rica com per poder-hi traduir qualsevol text de la literatura universal.

Però molts d’aquests recursos, vuitanta anys després, segueixen sense figurar al diccionari. A més, aquesta voluntat de recuperar/inventar paraules porta Carner a petites infidelitats respecte al text original. En el quart exemple proposat, el text anglès suggereix que el protagonista va saltar per l’ull de l’escala, mentre que el text català ens el presenta deixant-se relliscar (llenegar) per les baranes.

El propòsit d’utilitzar traduccions de textos populars per enriquir el català era encomiable, sens dubte, i lluny del nostre ànim criticar-lo. Però és lícit preguntar-se si, en l’actualitat, altres versions del mateix text no poden servir millor per a aquest fi. I enriquir la llengua d’arribada no és l’únic objectiu amb què es pot fer una traducció.

Per tot això creiem que una nova versió del clàssic de Dickens avui dia és, no tan sols  possible, sinó convenient. Si quan presentàvem la nova versió de La lletra escarlata ho fèiem amb la sensació de revelar una primícia, de descobrir al públic lector català, amb un segle i mig de retard, una obra mestra, avui volem simplement oferir una alternativa. Amb tota la humilitat del món.

Anuncis

3 responses to “Un altre Pickwick és possible

  1. Retroenllaç: Dos anys de Traduccions Inèdites | Traduccions inèdites en línia

  2. Retroenllaç: Els papers pòstums del Club Pickwick, Charles Dickens – Xavier Serrahima: el racó de la paraula

  3. Retroenllaç: Dos anys de Traduccions Inèdites |

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s