Cent anys sense Hawthorne

Aquest 2010 es compleixen cent anys de l’aparició per primera vegada d’una traducció en català de la novel·la The Scarlet Letter, de Nathaniel Hawthorne, probablement una de les traduccions en la nostra llengua més antigues entre les que encara es reimprimeixen. Aquesta traducció va ser realitzada per Antoni Rovira i Virgili. Es va publicar a la biblioteca El Poble Català, evidentment encara en ortografia prefabriana.

Nathaniel Hawthorne

L’any 1929, la traducció va ser reeditada per Edicions Gost, revisada pel mateix traductor i adaptada a la normativa fabriana. En les pàgines introductòries Rovira i Virgili adverteix que la traducció conté “alguns abreujaments”, però argumenta que conserva “la vigoria de l’original”.

Aquests abreujaments, que en gran part es mantenen en les edicions posteriors a càrrec d’Edicions 62, van ser l’objecte d’un estudi realitzat a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat de Vic, per tal d’establir-ne l’abast i d’investigar en la personalitat del reconegut prosista català.

Els resultats de la investigació són demolidors, tant pel que fa a la quantitat de text omès com a les característiques de les omissions. Pràcticament el 45% del contingut del text original desapareix en la traducció, ja sigui per capítols o paràgrafs sencers, o en frases soltes.

A més, l’estudi mostrava que aquests abreujaments no havien estat fets d’una manera aleatòria, sinó que responien a unes pautes que resultaven innegables atesa la repetició de determinades tendències. Rovira i Virgili esporga sistemàticament el text de tot allò que diuen el narrador i els personatges que es pugui interpretar en el sentit de dubtes de fe o atacs a la religió i als seus representants. En alguns casos el traductor no elimina les frases problemàtiques sinó que les reformula de manera molt tendenciosa.

Un altre aspecte que  surt molt malparat de la traducció són les reflexions sobre el paper de la dona en la societat. En aquest àmbit es pot dir que el text de Hawthorne és molt més avançat que la seva versió en català, tot i que aquesta va aparèixer més de mig segle més tard.

També és un fet destacable que Rovira i Virgili elimina amb precisió de bisturí tots els passatges (alguns força llargs) on apareixen determinats personatges, com ara una bruixa. Això sembla respondre, i ho corroboren altres aspectes de la traducció, a criteris estilístics del traductor, que hauria volgut fer una versió realista d’una novel·la que seguia paràmetres literaris molt diferents.

Antoni Rovira i Virgili

Antoni Rovira i Virgili

Quan Edicions 62 recupera als anys 80 la traducció de Rovira i Virgili per a la col·lecció MOLU, hi incorpora una traducció de The Custom-House, que és una introducció del mateix Hawthorne a la novel·la, i reorganitza alguns capítols, però fa ben poca cosa més. En aquestes edicions podem xifrar les omissions en el 35% del text. L’editorial reconeix els abreujaments que ja s’esmenten en l’edició de 1929, però es justifica dient que un dels propòsits de la col·lecció era rescatar “algunes de les traduccions al català més significatives”.

Evidentment és un criteri respectable. Rovira i Virgili era un gran prosista i la seva versió de l’obra de Hawthorne mereix ser llegida. Però potser hauria hagut de ser inclosa en una col·lecció de grans obres de la literatura catalana i no pas com a obra de la literatura universal, de tal manera que es visualitzés clarament que es tractava d’una adaptació de l’obra original i no pas d’una traducció, tal com el públic lector entén aquest concepte en l’actualitat. No fer-ho així perpetua el desconeixement per part del públic lector català de molts aspectes de l’obra de Hawthorne (fins a completar un segle!).

Una altra conseqüència és que es barra el pas a altres traduccions que intentin ser més fidels a l’obra original. Tal com va dir una vegada un editor, si publicar una traducció d’un clàssic en català ja és prou difícil, com no ho ha de ser publicar-ne dues. O en aquest cas tres, perquè l’editorial valenciana 3 i 4 va publicar-ne una altra traducció que, ja és fatalitat, també era incompleta “perquè anava destinada a un públic juvenil”.

La traducció de The Scarlet Letter que es pot descarregar des d’aquí té, per totes aquestes causes, molt poques possibilitats d’arribar al públic. O, més ben dit, tenia. Perquè la sortida al mercat dels lectors digitals trastoca de manera evident les relacions de poder al món de l’edició. Abans calien unes inversions prohibitives per oferir un llibre al públic, i una editorial podia fer valer el seu criteri a l’hora de determinar què era digne d’arribar als lectors i què no ho era. Si preferia prioritzar una traducció feta per un escriptor amb un nom conegut, malgrat les seves mancances evidents, abans que encarregar-ne una de nova que complís amb uns determinats estàndards de rigor i fidelitat, el seu criteri era inapel·lable.

Ara hi ha una possibilitat perquè les coses canviïn. Des d’aquest lloc web volem contribuir a fer arribar al públic unes traduccions que, per diferents causes, no han tingut una oportunitat en el món del llibre en paper. Creiem, a més, que és bo augmentar l’oferta, per ara escassa, de llibres en línia en català. En els propers mesos hi anirem afegint títols.

Advertisements

Els comentaris estan tancats.